Ajornar l’arribada del primer fill? Un estudi qualitatiu sobre les percepcions entorn de l’endarreriment de la fecunditat

Papers. Revista de Sociologia

View Publication Info
 
 
Field Value
 
Title Ajornar l’arribada del primer fill? Un estudi qualitatiu sobre les percepcions entorn de l’endarreriment de la fecunditat
Delaying the arrival of the first child? A qualitative study on the perceptions around childbearing postponement.
¿Aplazando la llegada del primer hijo? Un estudio cualitativo sobre las percepciones en torno al retraso de la fecundidad
 
Creator González Hincapié, Viviana; Universidad Complutense de Madrid
López López, María Teresa; Universidad Complutense de Madrid
 
Subject
ajornament de la fecunditat; ajornament de la maternitat; baixa fecunditat; teoria del comportament planificat; intencions reproductives; penalització per maternitat; segona transició demogràfica; valors; entrevistes qualitatives en profunditat

fertility postponement; motherhood postponement; low fertility; theory of planned behavior; fertility intentions; motherhood penalty; second demographic transition; values; in-depth qualitative interviews
Ciencias Sociales; Sociología; Demografía
¿Aplazando la llegada del primer hijo? Un estudio cualitativo sobre las percepciones en torno al retraso de la fecundidad
 
Description En un escenari de fecunditat molt baixa entre les baixes com l’espanyol, caracteritzat per una transició a l’ajornament en la tinença del primer fill, aquest article aborda les percepcions i les valoracions més rellevants que estarien influint en el retard de la tinença del primer fill entre les persones de 25 a 45 anys residents a la Comunitat de Madrid. A partir de la teoria del comportament planificat (TPB) aplicada a l’àmbit de les decisions reproductives, i mitjançant els resultats de 16 entrevistes en profunditat realitzades el 2017 a dones i homes, s’indaga si la percepció d’efectes negatius esperats, de pressions socials normatives i la dependència de circumstàncies externes incideixen directament sobre la intenció d’ajornar la tinença del primer fill. Amb la integració d’aportacions rellevants de la literatura sobre els determinants de la fecunditat, s’aporta evidència qualitativa dels factors que incideixen sobre aquest retard. La percepció de penalització per a la dona en l’àmbit laboral remunerat associada a l’arribada dels fills —especialment en relació amb l’ascens i la progressió professional—, la percepció de costos personals en termes d’oci i llibertat de moviment, i el fet de no assolir l’estabilitat econòmica considerada com a idònia per a la criança dels fills fins a edats tardanes estarien incidint en l’endarreriment de la tinença del primer fill. La pressió social normativa tindria menor incidència, mentre que l’alta valoració atribuïda a l’autonomia individual estaria influint en les intencions d’ajornament.
In a scenario of lowest-low fertility levels like the Spanish one, characterized by a postponement transition, especially for first births, this paper looks into the most relevant perceptions and values which may be affecting the childbearing delay for the first child among people aged between 25 and 45 in the Community of Madrid. Based upon the Theory of Planned Behavior (TPB) applied to the fertility decision-making process, and by means of 16 in-depth qualitative interviews carried out in 2017 among women and men, the article aims at inquiring whether the expected negative outcomes of having a child, the perceived normative social pressures and the perception of dependence on external factors, are directly influencing the decision of having a first child. This article includes significant contributions from studies about fertility determinants and provides qualitative evidence about the factors that have an impact on this delay. The perceived motherhood penalty in the labor market, specially related to career progression, the perceived negative outcomes in terms of leisure time and freedom of movement, and the late achievement of the economic stability considered as ideal in order to have a child, may be having an impact on the postponement of the first childbearing. Our results suggest that social normative pressure may be less influential in Spain, while the high value attributed to individual autonomy may contribute to the delay of parenthood.
En un escenario de fecundidad muy baja entre las bajas como el español, caracterizado por una transición al aplazamiento en la tenencia del primer hijo, este artículo aborda las percepciones y las valoraciones más relevantes que estarían influyendo en el retraso de la tenencia del primer hijo entre las personas de 25 a 45 años residentes en la Comunidad de Madrid. A partir de la teoría del comportamiento planificado (TPB) aplicada al ámbito de las decisiones reproductivas, y mediante los resultados de 16 entrevistas en profundidad realizadas en 2017 a mujeres y hombres, se indaga si la percepción de efectos negativos esperados, de presiones sociales normativas y la dependencia de circunstancias externas están incidiendo directamente sobre la intención de aplazar la tenencia del primer hijo. Con la integración de aportaciones relevantes de la literatura sobre los determinantes de la fecundidad, se aporta evidencia cualitativa de los factores que inciden sobre este retraso. La percepción de penalización para la mujer en el ámbito laboral remunerado asociada a la llegada de los hijos —especialmente con relación al ascenso y a la progresión profesional—, la percepción de costes personales en términos de ocio y libertad de movimiento, y el no alcance de la estabilidad económica considerada como idónea para la crianza de los hijos hasta edades tardías estarían incidiendo en el retraso de la tenencia del primer hijo. La presión social normativa tendría menor incidencia, mientras que la alta valoración atribuida a la autonomía individual estaría influyendo en las intenciones de aplazamiento.
 
Publisher Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia
 
Contributor

Unidad de Investigación Acción Familiar
 
Date 2021-02-03
 
Type info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion


Artículo revisado por pares
 
Format application/pdf
 
Identifier https://papers.uab.cat/article/view/v106-n2-gonzalez-lopez
10.5565/rev/papers.2735
 
Source Papers. Revista de Sociologia; Vol. 106, Núm. 2 (2021); 221-253
Papers. Revista de Sociologia; Vol. 106, Núm. 2 (2021); 221-253
Papers. Revista de Sociologia; Vol. 106, Núm. 2 (2021); 221-253
Papers. Revista de Sociologia; Vol. 106, Núm. 2 (2021); 221-253
Papers. Revista de Sociologia; Vol. 106, Núm. 2 (2021); 221-253
Papers. Revista de Sociologia; Vol. 106, Núm. 2 (2021); 221-253
2013-9004
0210-2862
 
Language spa
 
Relation https://papers.uab.cat/article/view/v106-n2-gonzalez-lopez/2735-pdf-es
https://papers.uab.cat/article/downloadSuppFile/v106-n2-gonzalez-lopez/1101
 
Rights Copyright (c) 2021 Viviana González Hincapié, María Teresa López López
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0
 

Contact Us

The PKP Index is an initiative of the Public Knowledge Project.

For PKP Publishing Services please use the PKP|PS contact form.

For support with PKP software we encourage users to consult our wiki for documentation and search our support forums.

For any other correspondence feel free to contact us using the PKP contact form.

Find Us

Twitter

Copyright © 2015-2018 Simon Fraser University Library